Publicat originalment a Nació Digital
Ermen Llobet, president del consell rector d’Osona Energia Cooperativa | Oriol Clavera
A les cimeres internacionals del clima sovint s’acorden grans objectius que, posteriorment, els estats no assumeixen en els seus plans. Una d’aquestes metes «utòpiques» obliga la Unió Europea a reduir un 55% de les emissions el 2030. La realitat és que el CO2 no para d’augmentar i que els compromisos no es traslladen en accions.
A Osona, intenten desafiar aquesta lògica des de baix: han planificat quines serien totes les accions necessàries per reduir les emissions un 40% en set anys. Calculen que caldria invertir més de 800 milions d’euros i, de moment, han aconseguit mobilitzar 50 milions en projectes gràcies a l’impuls d’una vintena de comunitats energètiques i una cooperativa de segon grau que les agrupa.
Un referent local de transició energètica
Diversos factors han contribuït a aconseguir que Osona hagi esdevingut un referent local de transició energètica a Catalunya. L’Agència Local de l’Energia, vinculada al Consell Comarcal, té una trajectòria de més de dues dècades i una capacitat tècnica creixent.
També cal destacar municipis capdavanters com Balenyà, Olost o Sant Pere de Torelló. Fa uns anys que van començar a planificar com accelerar la transició energètica als seus municipis. «Volíem tirar endavant projectes d’impacte, que realment suposessin reduccions d’emissions significatives», explica Ermen Llobet, regidor de Sant Pere. «Es començava a parlar dels fons Next Generation i la idea era que caldrien projectes de molta envergadura per poder accedir-hi», afegeix Gil Salvans, director tècnic de l’agència.
Ràpidament, van constatar que calia treballar en un àmbit comarcal per poder multiplicar la capacitat d’incidència. I d’aquesta unió d’esforços va sorgir el pla Nova Energia Osona (NEO). «Volíem convertir la utopia de reduir un 40% en accions concretes», explica Salvans a Nació. La llista de mig miler accions suma 818 milions d’euros i inclou, entre altres, 250 MW de parcs solars sobre terreny, la rehabilitació de 10.000 habitatges, 300 estacions de recàrrega per a vehicles elèctrics i la generalització de calderes de biomassa i instal·lacions de geotèrmia, entre altres.
El pla, que es va aprovar definitivament a inicis de 2023, ha aconseguit un consens polític i social molt ampli. «No només té el suport de tots els ajuntaments sinó també d’entitats socials i ambientalistes», assenyala Gil Salvans. En aquest sentit, una de les puntes de llança és la creació de comunitats energètiques: «50 comunitats per a 50 municipis», destaca Ramon Roig, president de Balenyà Sostenible i un dels impulsors del pla NEO.
De fet, un dels punts forts del projecte osonenc és la descentralització. La redacció del pla va començar en un moment on s’havien posat sobre la taula diversos parcs solars de grans dimensions, molt concentrats al nord de la plana de Vic. En aquell moment, el discurs dominant era apostar primer per cobertes solars i deixar per més endavant els parcs sobre terra, explica Salvans. «Calia deixar clar que s’havien de fer les dues coses i de manera ràpida», afegeix.
En aquest sentit, el pla inclou el compromís dels 50 municipis de tirar endavant un parc solar de 5 MW de potència. «Si no volem que tots els facin empreses de l’Íbex, els hem de començar des de baix», conclou el director tècnic de l’Agència Local de l’Energia, que actualment també és alcalde d’Olost.
Les comunitats energètiques d’Osona superen expectatives
El full de ruta marcava un lent desplegament de les comunitats energètiques a Osona. Però la realitat ha superat les expectatives fins al punt que aquest àmbit ha eclipsat en part el conjunt del pla.
A mitjan 2021 es van constituir les de Balenyà, Sant Pere de Torelló i Olost, mentre que pocs mesos després va ser el torn de Taradell i Santa Eulàlia Riuprimer. El ritme no ha parat i a hores d’ara ja en són 24, la meitat dels municipis d’Osona i el Lluçanès. D’aquestes, una desena tenen almenys una coberta solar instal·lada generant energia 100% renovable.
Desenvolupament de les comunitats energètiques a Osona (setembre 2023)
De fet, més enllà de la quantitat, la singularitat del model osonenc és la creació d’una cooperativa de segon grau que les agrupa. «Des del voluntariat es pot treballar en la captació de socis, però la gestió administrativa i tècnica d’aquests projectes requereix professionalització», explica Ermen Llobet, que també presideix el consell rector d’Osona Energia Cooperativa.
Poder accedir de manera conjunta a línies de subvencions, facilitar solucions conjuntes de finançament i contribuir a la identificació i redacció de projectes són algunes de les seves funcions. Una subvenció de Projectes Singulars del Departament de Treball els va permetre tenir una estructura mínima d’un tècnic i mig, però l’objectiu és tenir ben aviat un equip entre 6 i 8 persones que ajudi a fer un salt d’escala.
De fet, aquesta «supercooperativa» la van constituir quatre comunitats d’Osona, però amb el propòsit de no tancar-se als límits de la comarca. En aquest sentit, en la primera gran convocatòria de subvencions van presentar 15 projectes, dels quals cinc eren d’altres zones del país. Actualment, entre sòcies i col·laboradores, treballen amb comunitats d’una quinzena de comarques. El model es veu amb interès des de la direcció general d’Energia de la Comissió Europea, que l’ha arribat a qualificar de game changer: «S’hauria d’estendre molt més enllà d’Osona i de Catalunya», va assegurar un representant comunitari en una recent visita a Brussel·les.
Entre els projectes impulsats per les comunitats, l’autoconsum solar i altres iniciatives de mobilitat elèctrica, l’Agència Local de l’Energia estima que ja han aconseguit mobilitzar 50 milions d’euros. En el cas dels punts de recàrrega, per exemple, s’ha arribat al 10% de l’objectiu amb la instal·lació de 35 dels 300 previstos. També s’ha actuat en l’àmbit de les depuradores amb cobertes solars en una desena d’equipaments de sanejament amb una potència conjunta d’1,2 MW i s’instal·larà un parc fotovoltaic (1,2 MW) a la part clausurada de l’abocador de residus d’Orís.
Un salt d’escala: parcs solars, xarxes de calor…
Els impulsors de la transició energètica a Osona tenen clar que les comunitats són molt més que un autoconsum solar compartit. «Són cooperatives per anar més enllà. Fer teulades és el més fàcil, però el que volem és transformar tot el model energètic en l’àmbit local», destaca Ramon Roig, especialista en el món cooperatiu i president de Balenyà Sostenible.
Un bon exemple és el d’aquest municipi del sud d’Osona. En una primera fase han instal·lat fins a sis cobertes solars -sumen 600 kW de potència- en equipaments com el camp de futbol, l’institut-escola, el pavelló i la llar d’infants. També hant adquirir un vehicle elèctric compartit i estan a punt d’estrenar els primers punts de recàrrega al municipi.
Ara, estan a punt de fer un salt d’escala gràcies a un ajut estatal de quasi 1,5 milions. Pretenen duplicar la potència solar amb un petit parc fotovoltaic sobre terreny de 600 kW. «Vam començar amb 170 socis pensant que tindríem massa energia i ara hem de tornar a captar-ne perquè superarem la demanda», explica Roig a Nació. També es preveu implicar diverses empreses del poble amb quatre cobertes sobre naus. Les indústries cedeixen la teulada, la cooperativa en gestiona la instal·lació i, a canvi, l’empresa rep un percentatge de l’energia.
Tanmateix, el gran projecte estrella és la creació d’una xarxa de calor i fred per tot un barri de Balenyà a partir de la combinació de geotèrmia i bombes de calor alimentades amb energia solar. «És molt ambiciós i té molt pocs referents a Europa. És una prova de com pot ser la calefacció del futur«, apunta el president de la comunitat energètica.
Les comunitats energètiques d’Osona també estan implicant les empreses de la comarca. Foto: Cedida per Balenyà Sostenible
També Sant Pere de Torelló és un referent local per haver transformat una antiga xarxa de calor vinculada a una central tèrmica en una instal·lació que funciona amb biomassa 100% forestal. Una nova ampliació, per cert, permetrà que l’any vinent arribi a donar servei al 95% dels veïns del municipi així com a bona part de les indústries.
A més, la Cooperativa Santperenca d’Energia Sostenible ja ha instal·lat tres cobertes solars (140 kW) en equipaments municipals i en té cinc més de pendents: una a l’escola, tres en petites naus industrials i una cinquena per donar servei al veïnat de la Vola. Però el projecte més gran que iniciaran a curt termini és un parc fotovoltaic de 125 kW per donar servei al barri de la Riera, amb una setantena d’habitatges. En aquest cas, inclourà bateries per tal d’emmagatzemar energia i poder-la consumir a les hores sense sol.
Com passa en el cas de Balenyà, la voluntat de les comunitats energètiques és continuar avançant. Els nous projectes presentats a Sant Pere de Torelló impliquen fer un salt d’escala amb les cobertes industrials, construir un parc solar fotovoltaic amb bateries i iniciar accions en l’àmbit de la mobilitat elèctrica, entre altres.
