Notícies NEO, Notícies OTC

Comunitats energètiques, més enllà de l’autoconsum solar compartit

Publicat originalment a Nació Digital

Fa mesos que es parla molt de comunitats energètiques, sovint amb certa confusió. I és que, en general, s’associa aquest model que permet a la ciutadania participar en la transició energètica a l’autoconsum solar compartit. Tanmateix, els seus impulsors defensen amb vehemència que va molt més enllà d’això: no només facilita promoure des de baix canvis en el model energètic -tant en l’àmbit elèctric com en el tèrmic o el de mobilitat-, sinó que és una forma d’empoderament ciutadà.

La primera onada de comunitats energètiques està començant a donar els seus fruits, amb desenes de municipis catalans on els socis de les cooperatives -la fórmula jurídica més utilitzada- ja comencen a rebre energia 100% renovable. A més, en els mesos vinents es viurà una segona onada per la replicació de projectes pioners així com per l’aposta per aquest model per part de diverses administracions.

Què és i com es defineix una comunitat energètica? Com funciona i es reparteix la producció d’energia renovable? Com es finança i quin assessorament pot rebre? Preguntes complexes que intentem resoldre en aquest reportatge.

Què és una comunitat energètica?

Una comunitat energètica es podria definir, de manera planera, com un col·lectiu de gent que s’organitza per treballar en favor de la transició energètica. Això dona un camp de joc molt ampli que ha provocat certa “confusió”, segons admet Ermen Llobet, president del consell rector de Osona Energia Cooperativa, una cooperativa de segon grau que agrupa comunitats d’aquesta comarca i més enllà.

De fet, en els darrers temps se li ha dit comunitat energètica a coses molt diferents: des de cooperatives, amb projectes de transformació reals de l’àmbit local, a grups de veïns que posen conjuntament una coberta solar al terrat de l’edifici. Fins i tot, algunes de les grans empreses elèctriques -l’antítesi del que suposa aquest model ciutadà des de baix- han promocionat instal·lacions col·lectives utilitzant aquest reclam.

Ara bé, un nou marc legal tendirà a resoldre aquest batibull. Dues directives europees ho regulen amb dues figures diferenciades: les comunitats d’energies renovables i les comunitats ciutadanes d’energia. Un decret llei del maig d’enguany les va transposar al marc jurídic estatal mentre que el reial decret que les desenvolupa està actualment en tramitació. Després de l’exposició pública, ha de passar pel Consell Nacional del Mercat de Valors i pel Consell d’Estat, abans de ser aprovat pel consell de ministres, segons expliquen fonts del ministeri consultades per Nació.

La figura de comunitat d’energies renovables és la que correspon al que popularment s’entén com a comunitat energètica i que, a diferència d’un grup de veïns, requereix tenir una fórmula jurídica. La més habitual és en forma de cooperativa de consum, però també podria ser una SL -com el cas del Prat de Llobregat– o simplement una associació. Així queda definida en l’esborrany de reial decret en tramitació.

Una comunitat d’energies renovables és una entitat jurídica basada en la participació oberta i voluntària, autònoma i efectivament controlada per socis o membres que estan situats en les proximitats dels projectes d’energies renovables que siguin propietat d’aquesta entitat jurídica (…) i que la seva finalitat primordial sigui proporcionar beneficis ambientals, econòmics o socials als seus socis o a les zones locals on operin, en comptes de guanys financers.

Per altra banda, les comunitats ciutadanes d’energia regulen models com el de Som Energia, cooperatives de consum de dimensió més gran que també poden actuar com a comercialitzadores d’energia renovable.

A hores d’ara, segons admet el Departament d’Acció Climàtica, és impossible saber amb exactitud quantes n’hi ha a Catalunya, ja que a banda de determinar què és una comunitat, no hi ha cap registre oficial. En aquest sentit, el reial decret del ministeri en preveu la creació d’un d’estatal, sense perjudici que cada comunitat tingui el seu llistat.

Com funciona una comunitat energètica?

Les comunitats energètiques necessiten per funcionar ser una entitat jurídica. Ramon Roig, president del consell rector de Balenyà Sostenible, considera que la fórmula que més s’hi adequa és la de cooperativa de consumidors. En el cas d’aquest municipi del sud d’Osona, un dels pioners a Catalunya, els 170 socis inicials van fer una aportació de capital de només 50 euros per iniciar l’activitat.

Ara bé, també hi ha diversos casos que s’ha optat per ser una associació, com és el cas de les dues primeres comunitats que han sorgit al Ripollès. “És un camí més ràpid que ens permetia optar a una línia d’ajuts”, explica Gaspar Tarrida, d’Energia Santjoanina. Tot i això, ja han començat els tràmits per esdevenir cooperativa. “El procés és molt més llarg, però per generar activitat econòmica dona molta més seguretat jurídica als socis”, afegeix Roig.

Moltes comunitats energètiques tenen cobertes solars en edificis municipals. Foto: Cedida per Balenyà Sostenible
Una vegada constituïts formalment ja es poden començar a impulsar projectes de transició energètica. En la gran majoria de casos s’ha optat per començar per cobertes solars. Municipis d’Osona com Balenyà i Olost van ser pioners a establir una fórmula jurídica: l‘ajuntament cedeix la teulada d’un equipament i és la comunitat la que construeix i gestiona la instal·lació fotovoltaica.

A partir d’aquí es decideix com es reparteix aquesta energia. Una part es pot cedir a l’ajuntament -en el marc del contracte de cessió- i l’altre es divideix entre els socis de la cooperativa. Normalment, a cada família li correspon entre 1 i 1,5 kW, per adequar-se al consum d’una llar en hores de sol (i cobrir almenys un terç del total). A més, en alguns casos, es destina un percentatge de l’energia a famílies vulnerables.

Com es financen les instal·lacions d’una comunitat energètica?

Tirar endavant aquestes instal·lacions no és barat. Una opció és que cada soci faci una aportació per tirar-la endavant -cada kW d’energia solar fotovoltaica equival aproximadament a 1.000 euros-. Una altra que han utilitzat la primera onada de comunitats, aprofitant el context dels fons Next Generation, han estat línies d’ajut com els CE-Implementa. Ara bé, tenir l’ajut concedit no vol dir disposar dels diners al compte i, per aquest motiu, moltes vegades s’ha de recórrer al finançament, per exemple amb instruments del món cooperatiu com Coop 57.

Una altra via que s’ha obert recentment, especialment a les comarques barcelonines, ha estat que l’ajuntament no només cedeixi la teulada sinó també la instal·lació de la coberta solar. Aprofitant l’ambiciós programa Renovables 2030 -la Diputació de Barcelona inverteix fins a 114 milions d’euros-, alguns municipis han optat per facilitar el desenvolupament de les comunitats.

“Inicialment eren projectes per abastir equipaments municipals. Però ràpidament vam veure que tenia tot el sentit del món que part de la producció servís per als veïns de l’entorn”, explica Marc Serra Solé, diputat d’Acció Climàtica de l’ens supramunicipal. De fet, en la segona convocatòria de Renovables 2030 la majoria de propostes ja estaven vinculades a comunitats i en el nou programa -encara per definir- serà una condició necessària així com cedir part de l’energia a famílies vulnerables. Un dels àmbits d’inversió, segons avança Serra Solé a Nació, serà l’emmagatzematge: bateries per poder consumir l’energia en hores sense sol.

“Són comunitats que comencen dopades”, explica gràficament Gil Salvans, director tècnic de l’Agència Local de l’Energia d’Osona i alcalde d’Olost. Considera que és una bona manera d’accelerar-les, especialment en pobles petits. Destaca el cas d’Alpens -270 habitants i una seixantena de socis- on aquesta tardor han instal·lat les plaques a l’edifici de la Fàbrica Vella. “Serà una comunitat que en dos o tres anys ja podrà estar treballant per exemple en projectes com un parc solar o aerotèrmia als habitatges”, afegeix.

En aquest sentit, tots els experts consultats destaquen la importància d’anar més enllà de les cobertes fotovoltaiques i és que el gruix de les emissions es produeixen en l’àmbit tèrmic i de la mobilitat. En aquest sentit, els projectes de segona generació de les comunitats més consolidades passen per implicar les indústries i els comerços, en començar a construir parcs solars sobre terreny, en tenir petites flotes de vehicle elèctric compartit així com en xarxes de calor i climatització centralitzades, a partir d’energies renovables com la geotèrmia o la biomassa forestal.

Cadascú s’apropa a una comunitat energètica per un motiu diferent, però persones com Gaspar Tarrida posen més l’accent en la comunitat que en l’energia. “Volem transformar el model energètic, però no només això. També es pot acabar treballant o col·laborant en qüestions com el consum agroecològic o el compostatge compartit, entre altres”, explica en declaracions a Nació.

Com s’ajuda les comunitats energètiques?

Un dels problemes de la transició energètica -ho denuncien les grans patronals, ho reconeixen les institucions i també ho pateixen els ciutadans que volen fer autoconsum- són els tràmits administratius. “El sistema és dramàticament complex”, assegura Ramon Roig, president de Balenyà Sostenible, una cooperativa que ja ha mobilitzat uns dos milions entre projectes executats i concedits.

En aquest sentit, més enllà de disposar de grups motors potents, és necessari suport professional. A Osona s’ha optat per la cooperativa de segon grau per tal d’assumir bona part d’aquestes tasques impossibles de fer per part de voluntaris mentre que Som Comunitats -projecte de Som Energia, Som Mobilitat i la cooperativa de segon grau e-Plural- ofereix software de gestió, a banda de promoure noves iniciatives.

També estan jugant un paper important les oficines comarcals de transició energètica, impulsades per l’Institut Català de l’Energia i que pretenen funcionar com a finestreta única en aquest àmbit, unint recursos tècnics i materials d’altres administracions com la Diputació de Girona i els grups Leader, entre altres.

Al Ripollès, per exemple, han fet una diagnosi de quines cobertes municipals es poden utilitzar per facilitar la feina de les primeres comunitats energètiques. A més, en municipis molt petits on és molt difícil constituir-ne, han optat per facilitar projectes d’autoconsum compartit entre l’ajuntament i grups de veïns.

Finalment, la mateixa Diputació de Barcelona acaba de fer una aposta molt potent per promoure les comunitats energètiques. Més enllà de vincular les inversions en energies renovables a aquesta forma d’autoorganització ciutadana, ha anunciat recentment la posada en funcionament d’una oficina tècnica amb un pressupost d’1,3 milions d’euros.

“Les comunitats s’enfronten a molts dubtes legals, tecnològics, de model de negoci així com traves burocràtiques”, admet el diputat d’Acció Climàtica. En aquest sentit, pretenen acompanyar tant els municipis com la ciutadania organitzada per fer possible els projectes de transició energètica. De moment, han assessorat una setena d’entitats “en fase incipient”, però l’objectiu marcat és afavorir la constitució de 50 comunitats.

Related Posts